Introducció
La World Solar Challenge és una cursa de cotxes, els quals només poden estar propulsats per energia solar.
Aquesta cursa consisteix en recórrer en el menor temps possible una distancia de 3021 quilometres, creuant Australia des de Darwin fins Adelaide.
La participació de la cursa està oberta a tothom i qualsevol equip d’arreu del món hi pot participar. La major part dels equips provenen de les universitats, on diversos estudiants de carreres d’enginyeria dissenyen i duen a terme la construcció d’un cotxe solar òptim per a poder competir en la cursa.
Història
La idea sobre la competició prové a partir de l’aventurer danès Hans Thosltrup, nascut el 1944. Ell va crear la World Solar Challenge. Va ser el primer en circumnavegar el continent australià en una petita embarcació de 16 peus de llargada. En un etapa posterior de la seva vida es va veure involucrat en diversos concursos d’estalvi de combustible en automòbils. Durant la crisi del petroli dels anys seixanta, es va dedicar esbrinar i a cercar com es podria reduir el consum de combustible i a partir dels anys vuitanta es va adonar de la necessitat d’explorar l’energia sostenible com a substitut dels combustibles fòssils, els quals es començava a observar l a seva limitació.
Patrocinat per BP, va dissenyar, juntament amb Larry Perkins, el primer cotxe solar, anomenat “Quiet Achievable” i va travessar Australia, la qual durà 20 dies, amb un recorregut total de 4052 quilometres que hi ha entre Sydney i Perth.
Aquesta travessa d’estalvi màxim d’energia va resultar ser deu dies més ràpid en comparació amb el primer cotxe propulsat amb un motor de combustió.
Hans estava decidit a aprofitar aquesta situació i seguir impulsant la força del Sol. Amb encara present l’arribada de l’home a la lluna, havia arribat el moment de la consolidació de la invenció de l’energia solar. Va sentir que podia crear un motivació en la investigació d’energies renovables mitjançant un esdeveniment, i com a resposta va sorgir la World Solar Challenge.
Aquesta competició va ser posada en escena el 1987, on 23 cotxes, excepcionalment encapçalats per GM Sunraycer que va completar el recorregut amb una velocitat mitjana de 67 Km/h. En la següent entrega de la cursa, el 1990, es va poder estimar una gran millora respecta l’anterior cursa. Això va ser a causa de que molts competidors van tornar amb la força de l’experiència i havien tingut 3 anys per a dedicar a la crear i perfeccionar els seus vehicles.
El guanyador de 1990 va ser un equip de Biel, Swiss Engineering School. Amb un facultat d’enginyeria guanyant un prestigiós esdeveniment, la World Solar Challenge va ser coneguda com un “esport de cervell”, d’estratègia.
El 1993 es va veure com el registre marcat per GM Sunraycer va ser superat per Honda, que va recorre una distancia de 803 quilometres en un sol dia. Una vegada més es va poder observar com l’esdeveniment anava sent cada cop més competitiu i més regit.
Per primer cop, l’objectiu d’acabar la cursa en quatre dies es va realitzar el 1996, quan Honda va repetir la seva actuació inigualable, amb una altra victòria impressionant, i aquest cop amb una velocitat mitjana rècord de 89,76 Km/h. Per a la resta de participant, però, la carrera estava lluny de ser acabada en un temps igualable. Durant els següents sis dies 32 dels originals 46 competidors varen creuar la línia de meta, i per tant, completaren el seu èpic viatge de més de 3000 quilometres.
Desprès de l’esdeveniment de 1996, Tholstrup va traspassar la direcció de la cursa a Chris Selwood. Selwood va acabar establint un sistema biennal a partir de la cursa de 1999, on 43 equips providents de 14 països d’arreu del món van travessar el continent. Aquest sistema té com a novetat establiment de la celebració d’una cursa cada 2 anys.
Objectius de la carrera
La World Solar Challenge motiva la recerca i el desenvolupament de la utilització i l’aprofitament de l’energia solar per a satisfer les necessitats d’un transport sostenible viable en un futur molt pròxim.
Els competidors, impulsats per una motivació per guanyar el major esdeveniment solar del món, també poden den estar tranquils en saber que estan contribuint a la recerca de transport alternatiu sostenible per a generacions futures. Aquesta cursa demostra que un futur sostenible és possible, deixen de banda els combustibles fòssils i adoptant noves energies renovables, com és el cas de la energia solar fotovoltaica, com a úniques fonts d’energia.
Cal que l’ésser humà reaccioni el més aviat possible si no vol ser causa de la seva perdició.
